Un còp èra, un extraterrèstre ròse dins un mond blau. Se sentissià solet perde que pas deguns èra coma el, alara plorava sovent dins son arbre blau. Sa maire e son paire eran blau, alara, perque pas el?
"Perque soi ròse ? " demandava cada jorns, mas deguns respondià. Alara, es anat trapar lo solelh e aqueste ditz " Sabi pas, tot siàs totjorn estat blau, es coma aquò ".
Alara, l'extraterrèstre es anat trapar la luna que ditz " I a fòrça longtemps, talament que lo solelh se soven pas, lo mond era ròse. Puèi, un jorn es vengut blau. Es coma aquò.
-Pr'aquò, explica pas perque soi ròse ! "
Dins lo paìs, una extraterrèstra avià ausit parlar d'aqueste extraterrèstre ròse. Alara, lo lendeman de matin ...
-"Adiu !
-Oh ! Mas, siàs ròse tu tamben !
-Òc! Soi ròsa perde que pòrti l'espèr dels jorns melhors
-Mercé ! mercé per ta responsa !"
E los extraterrèstres s'en anèron ensems dins lo mond e aqueste es devengut , pauc a pauc, ròse.
E crik e crak, lo conte es acabat.

Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire